Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Les pràctiques són un període d’aprenentatge, tots aprenem

Començo la meva reflexió amb aquest encapçalament, ja que considero que durant totes les pràctiques, des de el primer dia fins l’últim, tant la mestra com nosaltres hem fet aprenentatge dia a dia.

Jo pot ser em demanaria, que hem de fer per aconseguir un feed back de aprenentatge de qualitat?

Durant aquests mesos, han sorgit nombroses situacions interessants, dilemes, coses que ens semblaven adequades, coses que no...però l’aprenentatge ha estat constants i ens ha acompanyat durant tots els dies, totes les hores i tots els moments. Però perquè aquests aprenentatges fossin profunds, tinguessin l’oportunitat de ser parlats, contrastats, reflexionats... havien de tenir el seu lloc, el seu temps, el seu moment i no ho han tingut, penso que per això pot ser tant la mestra com nosaltres no hem après d’aquella manera que volíem, perquè com ja he destacat anteriorment après hem après.

Pot ser una idea o possible solució a aquest fet seria estructurar les hores realitzades d’una manera diferent, com per exemple canvia l’hora diària dedicada a fer coses al centre, però sense infants, i dedicar-les a una reunió cada dues setmanes amb la mestra, com un seminari d’intercanvi d’experiències, d’aquesta manera haguéssim tingut l’oportunitat de demanar-li dubtes, ja que l’ambient hagués donat l’oportunitat, de contrastar opinions, solucionar petits dilemes, crear un ambient de comunicació-relació amb la mestra més enriquidor, en definitiva, crear un ambient de intercanvi d’informació que ens ajudés a nosaltres i a la mestra a treballar i a interioritzar aquells aprenentatges fets durant les setmanes..

En definitiva, penso que un aprenentatge de qualitat ha de tenir el seu espai i més si estàs en un període de temps on els aprenentatges que fem seran la nostra base per ser futures mestres. I per tant tenir un temps per reflexionar i pensar sobre aquests aspectes es fonamental en un procés d’aprenentatge com el que nosaltres hem fet. El mateix passa amb les mestres, ja que elles també aprenen de nosaltres i compartir experiències és important, i a l’aula és molt dificultós dur a terme de manera eficient aquest procés d’intercanvi d’informació, ja que l’ambient no propicia un espai de tranquil·litat i reflexió, sinó que has d’estar pendents de més coses i no estàs concentrat de veritat en allò que s’està parlant.

Igual que existeixen els claustres de centre, fer seminaris d’intercanvi d’experiències entre mestres i practicants seria una bona idea, fins i tot puc dir que intercanviar experiències entre totes les mestres que tenen practicants a les seves aules seria enriquidor, encara que no ho faria setmanalment, sinó una vegada al mes, per així setmanalment poder treballar únicament amb la mestra.

Aprender sin reflexionar es gastar la energia (Confucio)

Hay coses que para saberlas, no basta haberlas aprendido (Lucio Anneo Séneca)